Declaració de Drets Humans

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS

Aprovada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948. El 10 de desembre de 1948 l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar i proclamar la Declaració Universal dels Drets de l'Home, el text de la qual es troba a les pàgines següents. Després d'aquest acte històric l'Assemblea va recomanar a tots els Estats membres que publicassin el text de la Declaració i procurassin que fos "divulgada, exposada, llegida i comentada, principalment a les escoles i als altres establiments d'ensenyament, sense cap mena de distinció, basada en la situació política dels països o territoris".

PREÀMBUL

Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món;

Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels Drets Humans han conduït a actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat, i que l'adveniment en el futur dún món on les persones, alliberades del terror i de la misèria, tinguin dret a parlar i a creure lliurament ha esdevingut la més alta aspiració humana;

Considerant que és essencial protegit els Drets Humans amb el codi de la llei per tal que les persones no es vegin obligades al capdavall a rebel.lar-se contra la tirania i l'opressió;

Considerant que és essencial fomentar l'establiment de relacions amistoses entre les nacions;

Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han reafirmat novament llur fe en els drets humans, en la dignitat i en el valor de la persona humana, en la igualtat de drets d'homes i dones, i que s'han mostrat disposats a promoure el progrés social i a instaurar unes millors condicions de vida dins una més gran llibertat;

Considerant que els Estats membres s'han compromès a aconseguir, amb cooperació amb l'Organització o de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals;

Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i d'aquestes llibertats és de la més gran importància per al ple acompliment d'aquest compromís.

Per això, ara, l'ASSEMBLEA GENERAL, proclama aquesta Declaració Universal dels Drets Humans com l'ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d'assolir per tal que tots els individus i òrgans de la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l'esperit, s'esforcin a promoure el respecte d'aquests drets i d'aquestes llibertats mitjançant l'ensenyament i l'educació, i assegurin amb mesures progressives d'ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, bé entre les poblacions dels mateixos Estats membres, bé entre les poblacions dels territoris jurídicament dependents. (1)

(1) L'any 1948 moltíssims països independents eren colònies o territoris ocupats per Estats europeus.

Article 1

Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència i han d'actuar els uns amb els altres amb esperit de fraternitat.

Article 2

1. Qualsevol persona té tots els drets i les llibertats que aquesta Declaració proclama, sense cap distinció, bé sigui de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió pública o de qualsevol altra mena, d'origen nacional o social, de posició econòmica, de naixement o de qualsevol altra classe.
2. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en la condició política, jurídica o internacional del país o territori al qual pertany una persona, bé es tracti d'un país independent, bé d'un territori sota tutela, no autònom o sotmès a qualsevol limitació de sobirania.

Article 3

Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la seva persona.

Article 4

Cap persona no estarà sotmesa a esclavatge o servitud; l'esclavatge i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.

Article 5

Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a tractes o penes cruels, inhumans o degradants.

Article 6

Tothom i en tot lloc té dret a ser reconegut com a persona davant la llei.

Article 7

Tothom és igual davant la llei i té dret d'obtenir-ne la mateixa protecció sense distincions. Tothom té dret a una mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present Declaració i contra tota provocació a una discriminació.

Article 8

Tota persona té dret a un recurs efectiu, davant dels tribunals nacionals competents, que l'empari contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la Constitució o la llei.

Article 9

Ningú no pot ésser arrestat, detingut, ni exiliat arbitràriament.

Article 10

Tota persona té dret, en règim de plena igualtat, a ésser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, el qual determinarà els drets i les obligacions de la persona i resoldrà qualsevol acusació criminal presentada contra ella.

Article 11

1. Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la seva culpabilitat no hagi estat provada, de conformement a la llei i en el curs d'un judici públic en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades.
2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions, que quan foren comeses no constituïen acte delictiu d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena més greu que la que era aplicable quan l'acte delictiu fou comès.

Article 12

Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d'atemptats contra la seva honra i la seva fama. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.

Article 13

1. Tota persona té dret a circular lliurement i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un Estat.
2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar al seu país.

Article 14

1. En cas de persecució tota persona té dret a demanar i a trobar asil en altres països.
2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas d'acusacions fonamentades en delictes no polítics o en actes contraris als principis i a les finalitats de les Nacions Unides.

Article 15

1. Tota persona té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.

Article 16

1. L'home i la dona d'edat plena, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família Ambdós tenen drets iguals per al matrimoni, durant el matrimoni i en cas de dissolució del matrimoni.
2. El matrimoni només pots realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos.
3. La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'Estat.

Article 17

1. Tota persona, individualment i col.lectivament, té dret a la propietat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.

Article 18

Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció, i la llibertat de manifestar la seva religió o la seva convicció, individualment i en comú, tant en públic com en privat, mitjançant l'ensenyament, les pràctiques, el culte i l'acompliment de rituals.

Article 19

Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les seves opinions i el dret d'investigar, rebre i difondre informacions i opinions, sense limitació de fronteres i per qualsevol mitjà d'expressió.

Article 20

1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.

Article 21

1. Tothom té dret a prendre part en la direcció del govern del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurament.
2. Tota persona té dret a accedir al servei públic del seu país en condicions d'igualtat.
3. La voluntat del poble serà el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions honrades que cal celebrar periòdicament, per sufragi universal, igual i secret, o seguint qualsevol altre procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.

Article 22

Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i ha d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals, indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, gràcies a l'esforç nacional i a la cooperació internacional, tenint en compte l'organització i els recursos de cada país.

Article 23

1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball, a condicions equitatives i satisfactòries en el treball, i a la protecció contra l'atur.
2. Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball.
3. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri, per a ell i per a la seva família, una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans de protecció social.
4. Tota persona té dret a formar sindicats amb altres persones i a afiliar-s'hi per a la defensa dels seus interessos.

Article 24

Tota persona té dret al descans i al lleure; aquest dret inclou la limitació raonable de la jornada de treball i les vacances periòdiques pagades.

Article 25

1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i el de la seva família, incloent alimentació, vestit, habitatge, assistència mèdica i els serveis socials necessaris; tota persona té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en altres mancances de subsistència per circumstàncies independents de la seva voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tots els infants, nascuts en el matrimoni o fora del matrimoni, tindran igual protecció social.

Article 26

1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, almenys en l'ensenyament elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors, amb plena igualtat per a tothom i atenent els mèrits de cadascú.
2. L'educació anirà dirigida al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups ètnics o religiosos i afavorirà el desenvolupament de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. Els pares tenen dret a escollir amb prioritat el tipus d'educació que rebran llurs fills.

Article 27

1. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin.
2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.

Article 28

Tota persona té dret que s'estableixi un ordre social i internacional en el qual els drets i les llibertats proclamats en aquesta Declaració puguin realitzar-se plenament.

Article 29

1. Tota persona té uns deures envers la comunitat i només dins aquesta li és possible desenvolupar lliurement i plenament la seva personalitat.
2. En l'exercici dels seus drets i en la fruïció de les seves llibertats tothom està sotmès només a les limitacions establertes per la llei, posades per assegurar el degut reconeixement i respecte dels drets i de les llibertats dels altres, per tal de satisfer les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general dins una societat democràtica.
3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercicis contra els principis i les finalitats de les Nacions Unides.

Article 30

Res d'aquesta Declaració no pot ésser interpretat en el sentit que un Estat, un grup o una persona, tinguin cap dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s'hi enuncien.