|
1. INTRODUCCIÓ
L'educació té per objecte aconseguir el màxim desenvolupament de les facultats intel·lectuals, físiques i emocionals de les noves generacions, i al
propi temps permetre'ls adquirir els elements essencials de la cultura humana. Té per tant una doble dimensió, individual i social, íntimament
entrellaçades, el cultiu de la qual constitueix la base d'una vida satisfactòria i enriquidora.
Atès que els éssers humans no neixen amb el bagatge de coneixements, actituds i valors necessaris per viure una vida personal plena i
desembolicar-se en una societat, és necessari facilitar-los al màxim la seva consecució, per mitjà de l'acció educativa. D'aquí deriva la importància
de la funció docent, que té com a meta la formació integral de les persones joves com a éssers individuals i socials. L'acompliment d'aquesta tasca
conforma una de les professions més necessàries quan un poble desitja configurar una societat justa, harmònica i estable.
Per aconseguir tals objectius la societat ha de garantir la llibertat de càtedra, el dret de tots els alumnes a aprendre i la igualtat d'oportunitats
educatives. La professió docent requereix la dignitat, el reconeixement, l'autoritat i el respatller necessaris per al seu acompliment.
El correcte exercici de la professió docent no pot concebre's al marge de un marc ètic, que constitueix el seu substrat fonamental i que es concreta
en un conjunt de principis d'actuació:
a) Donat el procés de desenvolupament personal en què es troben els destinataris de l'acció educativa, els docents tenen la responsabilitat de
prestar una atenció permanent a la influència de les seves accions sobre els aprenents, puix que solen servir de pautes de conducta. Això implica
guiar-se pels principis de responsabilitat i exemplaritat en la seva actuació.
b) Igualment, atès que els valors cívics fonamentals de la nostra societat han de ser la justícia i la democràcia, orientats al manteniment
d'una convivència social harmònica, el professional de la docència haurà de regir-se en tot per aquests criteris d'actuació. I per respectar-los,
no perdrà mai de vista els principis de justícia, veracitat i objectivitat en les seves actuacions.
c) La infància i l'adolescència són etapes decisives en la formació de la personalitat. I perquè aquest desenvolupament aconsegueixi lliurement
el seu sostre, cal que els docents es guiïn per el principi del respecte i l'empatia, com a condició per propiciar els sentiments de seguretat i
autonomia en els aprenents.
d) La convivència escolar és un excel·lent aprenentatge per a la convivència social, per la qual cosa els docents conrearan els principis de
solidaritat i responsabilitat social, amb vista a la formació de ciutadans actius i responsables.
e) Amb la finalitat de formar ciutadans autònoms, madurs i amb criteri propi, és necessari que el professional docent posi tot la seva
obstinació en el desenvolupament de l'esperit crític propi i dels seus alumnes, de manera que aprenguin a valorar, jutjar i sospesar la veracitat,
abast i importància de quanta informació rebin a través de diferents mitjans.
f) Sense perjudici de la legítima compensació que el docent té dret a rebre pel treball que realitza, la seva actuació es regirà pel principi
del desinterès.
g) Donat el canvi continu al que està sotmesa la labor de la docència, així com el marc institucional i social en què es desenvolupa, el docent
ha d'adoptar com a guia de conducta el principi de formació permanent que li permetrà respondre de la millor manera a els desafiaments que
contínuament se li plantegen.
Tenint en compte la complexitat de les relacions que s'estableixen en la tasca docent i la responsabilitat que implica, així com la necessitat d'harmonitzar
les normes establertes amb els imperatius ètics, es fa necessària la concreció de tots aquests principis generals en un Codi deontològic, que detalli tots i
cadascun dels compromisos i deures del bon professional. Aquest Codi ha de servir perquè el professor conegui i assumeixi plenament les seves obligacions,
però també perquè la societat li atorgui la confiança i l'autoritat necessàries per aconseguir l'educació de qualitat que anhela i demanda per als seus fills.
Per tot això, el Consejo General de Colegios Oficiales de Doctores i Licenciados en Filosofia i Letras i en Ciencias de l'Estat Español estableix el següent
Codi Deontològic de la Professió Docent, que haurà de ser assumit i acceptat per quants exerceixen aquesta professió, això és, els Mestres d'Educació Infantil,
els Mestres d'Ensenyament Primari, els Màster en Ensenyament Secundari, així com quants desenvolupin una funció educativa i docent en centres d'Ensenyament
Infantil, Primària, Secundària i de Formació Professional.
La vigilància del compliment dels compromisos i deures recollits en aquest Codi correspondrà a cadascun dels Col·legis Oficials, a través dels seus
estatuts i els seus mecanismes disciplinaris.
|